Quan s'estudia un episodi històric, i
més una guerra, cal llegir fonts de les dos parts contendents. Podrem
simpatitzar més amb una o amb una altra, però no podem pensar només amb una
part del cervell: Els uns i els altres ens compten la seua veritat, i possiblement
la final no siga l'antagonisme entre les dos, sinó la seua suma.
El
denominador comú que traiem de qualsevol de les guerres és que les paguen
aquells que menys tenen a veure amb el seu desenllaç, que estaven
tranquil·lament a casa i la guerra, iniciada per altres, arriba fins el seu
llar i la seua família i passa sobre ells arrasant present i futur.
Tenim molt que aprendre i sobretot, molt que no oblidar.La guerra civil està descrita per un muntó de textos autobiogràfics, i és evident que segons qual d'ells llegim tindrem una visió o una altra. En tot cas, tot és enriquidor i de tots aprenem.
El llibre que vos recomane pot, a la vista està, no ser dels millor escrits. Però integra la realitat, l'espontaneïtat d'una persona que va viure uns fets i unes situacions que van marcar a massa gent en la nostra història. En la narració de Joan se troba a faltar, potser, una més detallada descripció de batalles. Però a canvi, i este és el seu extraordinari valor, s'aprecia la més absoluta autenticitat. I des d'ella, podem veure tant les barbaritats que es van fer des d'un ban com de l'altre.
No sols ens parla de les campanyes finals de la guerra civil, sinó la postguerra i les calamitats que van haver de passar tants jóvens atropellats pels esdeveniments. Crec que estos llibres haurien de ser més difosos, perquè la joventut actual aprecia el que val una pau i el que pot passar si se seguix polítics embogits. Ho podeu trobar en este enllaç:
Tenim molt que aprendre i sobretot, molt que no oblidar.La guerra civil està descrita per un muntó de textos autobiogràfics, i és evident que segons qual d'ells llegim tindrem una visió o una altra. En tot cas, tot és enriquidor i de tots aprenem.
El llibre que vos recomane pot, a la vista està, no ser dels millor escrits. Però integra la realitat, l'espontaneïtat d'una persona que va viure uns fets i unes situacions que van marcar a massa gent en la nostra història. En la narració de Joan se troba a faltar, potser, una més detallada descripció de batalles. Però a canvi, i este és el seu extraordinari valor, s'aprecia la més absoluta autenticitat. I des d'ella, podem veure tant les barbaritats que es van fer des d'un ban com de l'altre.
No sols ens parla de les campanyes finals de la guerra civil, sinó la postguerra i les calamitats que van haver de passar tants jóvens atropellats pels esdeveniments. Crec que estos llibres haurien de ser més difosos, perquè la joventut actual aprecia el que val una pau i el que pot passar si se seguix polítics embogits. Ho podeu trobar en este enllaç:
Diari Joan Guari
Més informació en:
Batallons de treballadors
